Tal dia com hui (29 de gener) va nàixer a València Vicent Blasco Ibáñez. El mateix any (1867) de l’acord entre Viena i Budapest per a crear l’Imperi Austrohongarès. Aparentment, dos fets desconnectats. Però les vides de Blasco i de l’Imperi varen creuar-se sovint.
Blasco va aconseguir el seu major èxit internacional (número 1 en vendes als EUA, dos pel·lícules de Hollywood…) amb Els quatre genets de l’Apocalipsi, novel·la sobre la Primera Guerra Mundial, el conflicte que va acabar amb l’Imperi Austrohongarès. El novel·lista era fervent partidari de França i d’Anglaterra, i, per tant, enemic d’Àustria-Hongria i d’Alemanya. També va combatre durant tota la vida la monarquia borbònica. Una dinastia (els Borbons) que en temps de Blasco estava barrejada amb els austrohongaresos: de fet, qui regnava durant l’activitat política de Blasco era Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, l’arxiduquessa que va exercir la regència entre 1885 i 1902 (per la minoria d’edat d’Alfons XIII). Maria Cristina, nascuda a l’Imperi Austrohongarès (realment uns pocs anys abans de l’acord entre Viena i Budapest), era cosina del mateix emperador Francesc Josep I, l’home de Sissi. L’hereu de la dinastia Habsburg. L’emperador a qui havia de succeir el seu cosí Francesc Ferran, però aquest va morir assassinat a Sarajevo (tot va encaixant) a mans del jove nacionalista serbo-bosni Gavrilo Princip. També es va carregar la dona de Francesc Ferran, Sofia. Era 1914. Un magnicidi que va originar la Primera Guerra Mundial, i amb ella, l’argument i els personatges de la novel·la Els quatre genets de l’Apocalipsi, la consagració de Blasco Ibáñez.
Però al marge de les ideologies (la de Blasco molt allunyada d’Àustria-Hongria), el novel·lista està connectat a un austro-hongarès molt especial: Javier Goerlich, l’arquitecte fill de l’últim cònsol de l’Imperi Austrohongarès a València. El cònsol es deia, en realitat, Franz Görlich Kuhnel (sense la ‘e’ afegida als seus descendents). Havia nascut el 1853 al nord de l’Imperi, a Velenice (en aquell moment Wellnitz, i ara a la República Txeca). Era un comerciant que va muntar a València el Basar Viena. El basar oferia llànties, cristalleria bohèmia, ceràmica, atifells de decoració… en el desaparegut carrer de Saragossa (ara integrat a la plaça de la Reina), al passatge després dit Giner (perquè el basar va passar a dir-se Giner), que connecta amb la plaça del Miracle del Mocadoret.
Javier Goerlich va ser l’arquitecte a qui l’Ajuntament de València va encomanar durant la Segona República el disseny d’un mausoleu per a les despulles de Blasco Ibáñez (mort a Menton el 1928), retornades a València el 1933. El mausoleu s’havia d’ubicar a un espai adjunt del cementeri general, i havia d’albergar el sarcòfag construït per l’escultor Mariano Benlliure, un gran amic de Blasco. La guerra civil i el franquisme varen frustrar la idea.
Doncs bé: Franz Görlich era amic de la família de Luis García-Berlanga. I el cineasta encara el va conèixer quan era un xiquet. I en cada pel·lícula de Berlanga hi ha alguna referència a l’Imperi, com és sabut. Una mania berlanguiana que dóna nom a la Companyia Austrohongaresa de Vapors, on s’estan editant traduïdes al valencià les principals novel·les de Blasco Ibáñez (com ‘Els quatre genets’).
[Un poc extens, però encaixa, no sé si m’he explicat. Ah!, per cert, un besnét de Görlich és ara el cònsol d’Hongria a València].