Hui (27-I-2021) fa 76 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, i molta gent està opinant sobre el tema. Sovint, simplement per dir “jo també hi ha estat”. Altres, per expressar, amb sinceritat, idees i respecte. Sí, jo també he visitat Auschwitz (sud de Polònia). Fa un parell d’anys. Amb Virgi Contreras. Tement-nos el pitjor: a l’hotel asseguraven que s’havia de contractar, sí o sí, una visita guiada. Que no s’hi podia entrar “per lliure”.
Vaig consultar amb Guillem Calaforra, qui ha viscut a Cracòvia alguns anys i ha visitat el camp en cinc ocasions, sense guies ni impediments. Tots vàrem témer el pitjor: que finalment Auschwitz s’haguera convertit en l’Eurodisney dels camps de concentració.
L’extrema massificació no és nova. I el negoci de les visites guiades sembla crèixer imparable. Tot feia pensar en adolescents fent-se selfies i pujant-los a Instagram entre crits i rialles. Sorprenentment, res d’això s’hi va produir. En el nostre grup, la gent estava commoguda (més d’un adolescent no pogué evitar llàgrimes i expressar gestos de ràbia). Les preguntes varen ser adients i el silenci (gràcies als micros/auriculars) emocionant.
L’ona de banalització avança desbocada, i la ruta dels camps de concentració està plenament incorporada a l’oferta turística. Els mitjans de comunicació, la publicitat, el cinema, les xarxes… fan un paper demolidor. Però visitar Auschwitz-Birkenau, o Mauthausen-Gusen, o Jasenovac, no té per què resultar sempre sospitós. Això sí, cal parar-se a pensar abans. I entrar allà amb por. No sols per la realitat del que va ocórrer. O per la possibilitat d’una repetició. També perquè cal pensar que aquell mecanisme per a industrialitzar la mort el varen dissenyar i fer servir éssers humans que vint anys abans, o vint anys després, en un context diferent, haurien pogut ser docents a un institut de Secundària, o periodistes esportius, o treballadors de l’hostaleria, o violinistes d’una orquestra regional.
Com les persones que ara contracten des dels hotels una visita guiada a Auschwitz.
[Nota: Sí que hi ha visites per lliure, però amb places limitades, precisament per evitar multituds descontrolades per allà (almenys, així era fa dos anys: caldria reconfirmar-ho en el web del camp)].