Benvolgut senyor Casper, no tinc bones notícies per a vosté. Els periòdics al complet (i les ràdios i les televisions) no estan preocupant-se de la seua imatge amb el zel que cabria esperar. És més, han arribat a qualificar la seua activitat professional com de mafiosa. Tampoc amaguen –trencant la cortesia habitual– que vosté s’ha dedicat els darrers anys a segrestar, a robar i a traficar amb cocaïna. Potser vosté sap més del tema que els periodistes. I podrà jutjar amb coneixement de causa si les informacions es corresponen a la realitat o si, per contra, es tracta de l’habitual conspiració dels mitjans, la policia i els jutges per tal de destruir la imatge d’un bon pare de família (vosté té tres filles: salude-les de la meua part) per motius tan baixos com l’odi polític o el càlcul electoralista. Francament, jo no puc aportar una visió documentada sobre el seu cas perquè m’agafa la cosa de lluny. Però em sorprén un canvi tan radical dels criteris de l’ofici del periodisme.
Desconec si vosté, senyor Casper, s’ha fixat en l’absència de les paraules “presumpte” i “suposat” en les notícies. Tampoc sé si ha pogut veure ja en la presó les imatges que ha distribuït la pròpia policia, on se’l veu de genolls, en calçotets, i una samarreta no molt elegant (perdone el comentari) en el moment just de la detenció. No sé quina opinió li mereix, senyor Casper, aquesta circumstància (en el cas que tinga televisor a la cel·la), però a mi, si li he de ser sincer, m’ha resultat desconcertant en una època on la premsa espanyola destaca per la seua cura amb els drets a la pròpia imatge i la presumpció d’innocència dels imputats. Una premsa que excel·leix, per contra, en la denúncia de les conspiracions i els excessos dels policies, dels fiscals i dels jutges.
Senyor Casper, m’he permés repassar la seua trajectòria i he de dir-li que no crec que vosté siga allò que es diu un exemple per a la nostra joventut. Sense ànim d’ofendre’l, hi ha capítols en la seua biografia que no resulten edificants. Crec que des de jove hauria d’haver triat un altre camí. Podia haver acabat una carrera universitària i haver ampliat estudis en l’estranger. No tinc cap dubte que allà a Buniel, el seu poblet de Burgos, així li ho deien quan tornava vosté a casa els caps de setmana més tard de les onze de la nit. O hauria pogut provar sort amb el teatre del Barroc, i tindre sempre les maletes preparades per a partir de gira per tot Europa representant els clàssics. O haver estudiat altes finances, i idiomes (mira que són importants, i mai no es cansarem de repetir-ho, els pares), i ara podria violar una cambrera, i tot el seu país s’alçaria indignat pel tracte rebut. Vull dir pel tracte rebut pel violador, no per la víctima. En canvi, ací està vosté, en calçotets (i, disculpe novament, amb una samarreta horrorosa) i de genolls, segons les imatges distribuïdes per la pròpia policia. Potser m’he despistat, però no he escoltat un sol jurista de prestigi, ni un sol analista polític, ni una sola organització cívica… comentar que potser la dignitat humana és de tots els humans, independentment del sector de l’economia en què actuen. Tampoc he escoltat res sobre el secret del sumari, que amb tant de zel es guarda quan es tracta de persones principals. El mateix dia de la detenció ja teníem imatges dels cotxes, els diners, les armes de foc, la droga… decomissats per la policia. Potser, fins i tot, abans que el mateix jutge encarregat del cas haja vist, en persona, el material.
Li he de dir, Casper, que el seu intent d’introduir-se en el món de l’art contemporani va ser una bona idea. Però s’allunyava de la tradició en el sector. En realitat, més que introduir-se en les delícies de l’art, vosté es va introduir en la casa de la milionària Esther Koplowitz per a furtar-li 17 quadres. I no vinga ara amb el conte aquell de robar als rics per a donar als pobles. Resulta difícil creure-ho en ple segle XXI. I encara que fóra així, no importa: és una idea obsoleta. La moda més actual es fonamenta en furtar als pobres per a finançar campanyes electorals. Més lectures, Casper. I menys futbol i programes de la teleporqueria.
Però jo li escric perquè no tinc bones notícies, com li deia. Tal com jo ho veig, a vosté i als 21 mercenaris –com els qualifica la premsa; jo no tinc el gust i per això no opine– de la seua banda mafiosa (paraula dels periodistes) els van a jutjar amb una rapidesa que serà l’admiració d’Europa. Res de processos llargs i complexos, com els habituals en els jutjats de Castelló [cas Fabra], i amb recursos ací i allà, o tribunals que no saben si són competents o si són incompetents. Això és per a altres sectors de l’economia. I el seu advocat que no vinga ara amb interpretacions garantistes de les normes processals: una banda que roba a les bandes de narcotraficants put (des de tan lluny com jo li escric) a molts anys de presó. Des del mateix moment que la policia entra càmera al muscle a enregistrar els calçotets del líder. A més, siguem seriosos, la tècnica de tallar un dit a un ostatge –amb una astral, per a súmmum!– resulta estèticament controvertida hui en dia.
Mire Casper, no espere una absolució. La gent subalterna (com vosté i com jo: encara que no tots estem en el sector de la droga) no podem esgrimir més que eximents passades de moda, com aquelles de la legítima defensa i de la bogeria. Però mai ens aplicaran l’últim crit en eximents: la d’haver guanyat unes eleccions. Ni ací ni a Itàlia, que és d’on ve el nostre Dret, els dels juristes de l’època clàssica, els Scévola, Papiniano o Pomponio. Que deuen estar passant-ho malament aquests dies en les seues tombes, els pobres.
Ai, Casper, Casper. Vaja demanant un vídeo en la presó, que tindrà temps de mirar el catàleg complet de la Century Fox. Per cert, li recomane d’aquesta casa tan nomenada Tales of Manhattan, de Julien Duvivier. És de l’any 42 i en blanc i negre. No se l’ha de perdre. Allà apareix el personatge (genial Edward G. Robinson!: quin artistàs!) d’un advocat arruïnat. Quan li pregunten per què va caure en la misèria, ell respon, molt digne: “Perquè defensava clients que no robaven la suficient quantitat per a resultar absolts”.
Sí Casper, sí. Havia d’haver-se format vosté culturalment, però va preferir la vida fàcil. No vulga ara demanar els seus drets fonamentals, la seua imatge, la presumpció d’innocència, del secret del sumari. Només li faltaria dir que tot s’explica per una conspiració política de jutges i policies per a guanyar les properes eleccions. Vosté és carn de presó, de secció de successos i d’acudits fàcils.
De fet, no sé perquè continue escrivint-li, Casper. Haver guanyat unes eleccions! I tindria secret de sumari, garanties processals, tertulians al seu favor, debat públic amb defensors d’allò indefensable, equidistància moral, condemnes mínimes i beneficis penitenciaris. És que actueu sense pensar, home!
(Text escrit el 2011, quan Casper va ser detingut i començaven a tramitar-se els primers casos de corrpció del PP. Els tribunals varen condemnar Casper a 89 anys de presó. Ha mort en febrer del 2021)