El pintor Joaquín Sorolla (València, 1863-Carcedilla, 1923) és utilitzat per la classe política valenciana abusivament. Quan un líder travessa problemes, anuncia una gran operació per a exhibir Sorolla a València. Però en moments d’eufòria també hi ha oneroses maniobres de màrqueting amb el pintor. La ciutadania, òbviament, és qui paga la factura. El pròleg del llibre està a càrrec del periodista Vicent Garcia Devís.
Els professors Albert Ferrer Orts i Juan. B. Tormos Capilla reuneixen en el llibre, titulat Contra Sorolla. Ús i abús d’un mite, els textos que han publicat els darrers anys (i també alguns inèdits) sobre la manipulació per part de la classe política de la figura de Sorolla. Un despropòsit que costa milions d’euros a la ciutadania.
El pintor i la seua família deixaren clar que el llegat artístic havia de quedar en mans de l’Estat (o siga, a Madrid, on hi ha un museu) i no en mans valencianes. D’altra banda, Nova York acull les obres encarregades per la Hispanic Society of America. Portar Sorolla a València de prestat resulta sempre tan atractiu com problemàtic. I caríssim.
L’obra també dedica atenció a la figura i l’obra de l’escultor valencià Ricardo Causarás, amic de Joaquín Sorolla, de qui va realitzar una escultura, les vicissituds de la qual mereixen una atenta reflexió.