Vicent Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, 1928) va aconseguir els primers èxits mundials amb cinc novel·les sobre la societat valenciana de finals del segle XIX i primers anys del XX. Es tracta dels llibres Arròs i tartana (1894), Flor de maig (1895), La barraca (1898), Entre tarongers (1900) i Canyes i fang (1902). Blasco no es va limitar a mostrar els costums de l’època, sinó que va prestar la seua potent veu narrativa a les persones més desvalgudes, a les víctimes de la injustícia del seu temps. També va aprofitar per a denunciar la corrupció i el caciquisme, i per a proclamar, en cada novel·la, les seues idees republicanes i laiques.
Les novel·les varen ser escrites en castellà, però la majoria dels personatges parla sempre en valencià. Blasco ho constata quan utilitza l’estil directe dels diàlegs, però també en burlar-se –encara que paternalment– dels seus personatges quan intenten parlar en castellà.
Les novel·les valencianes de Blasco Ibáñez s’han traduït a molts idiomes de tots els continents. També de forma intermitent s’han anat publicant traduccions al valencià, que mai no acabaren per consolidar-se i hui són difícils de trobar. Per primera vegada, la Companyia Austrohongaresa de Vapors ofereix les cinc novel·les traduïdes a la llengua dels seus personatges. Una oportunitat per a rellegir l’autor valencià més universal, i comprovar la vigència de la seua narrativa.
Les traduccions són d’Ana Bayarri Moreno (Arròs i tartana), Gustau Muñoz (Flor de maig), Francesc Bayarri (La barraca), Eva Biot (Entre tarongers) i Jaume Ortolà (Canyes i fang).
L’Austrohongaresa també ha editat Els quatre genets de l’Apocalipsi, en traducció de Manel Chaqués.
