Hui dilluns (19-X-2020), un home molt especial –Ilija Stanić– compleix 75 anys. Quan en tenia 23 va matar Vjekoslav Luburić, exgeneral de la Croàcia aliada del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Ilija viu a la ciutat de Sarajevo. I és amic meu.
El 1969, Stanić va liquidar Luburić a Carcaixent (la Ribera Alta), va fugir en taxi i es va refugiar en la Iugoslàvia comunista del mariscal Tito. Uns anys després es va casar. Té un fill i dos néts. Una família extremadament hospitalària. La Interpol mai el va localitzar, i ara el crim està prescrit. El 2003 el vaig localitzar a Bòsnia i Hercegovina. D’aquella trobada naix el meu llibre Cita a Sarajevo. Era un espia de Tito? Un nacionalista croat enfrontat a la fracció de Luburić?
Luburić s’autodefinia com el “màxim responsable de la repressió” en la Croàcia totalitària dels anys 40. Responsable, per tant, dels camps de concentració i de les neteges ètniques. L’exgeneral vivia en l’Espanya franquista protegit per les autoritats. L’assassinat de Luburić va demostrar que el règim de Franco no era tan invulnerable com repetia insistentment la propaganda oficial.
Ha passat molt de temps de tot allò. Luburić és un record confús (per molt que ara s’ha publicat una biografia sobre ell de 1.200 pàgines –en anglès i en croat–). També Franco, Tito, Iugoslàvia… han passat riu avall de la Història.
Ilija és catòlic (però no practica molt, cal dir) i la seua dona és musulmana. El fill i els néts han estat educats en l’islam. Li vaig preguntar a Ilija per aquesta qüestió, i la seua resposta va ser: “No és cap problema, quin problema? Només hi ha un Déu, això ho sabem els dos, i en som conscients. I de quina manera em senye jo, o com una altra persona alça els braços, això no importa”.
Un home molt particular. Liquidador de nazis en la seua joventut. Un supervivent durant tota una vida intensa. Un home especial. Feliç aniversari!
—————–
El llibre Cita a Sarajevo, clicant ací.