Twitter, Facebook i Instagram han suspès els comptes de Donald Trump, entre l’aplaudiment progressista mundial. D’igual manera que la política és massa important com per deixar-la en mans dels polítics, la llibertat d’expressió no l’hauríem de deixar en mans dels grans empresaris.
El debat es va revifar a França recentment després l’assassinat d’un professor de Secundària a mans d’islamistes. Samuel Paty va ser decapitat en octubre per un islamista per haver mostrat a la classe una caricatura de Mahoma del setmanari ‘Charlie Hebdo’. El crim va estar precedit per un allau de tuits amenaçadors contra Paty.
Davant la impossibilitat de posar policia (i jutges) darrere de cada compte social, molts experts francesos varen proposar una autoregulació per part dels gestors de les xarxes: elaborar programació per a detectar informàticament missatges d’odi i incitació a la violència.
Caldrà explorar aquesta via, però no sense advertir dels perills: a la llarga, les prohibicions ampliaran el radi i estrenyeran la crítica política. Per això, els propietaris d’un compte censurat haurien de poder apel·lar a una instància pública. És cert que les xarxes socials són empreses privades amb dret d’admissió. I que en acceptar les seues condicions els usuaris quedem en les seues mans. Però la importància que han adquirit en el debat públic justifica un control del seu funcionament. Una empresa privada de telefonia no pot negar el servei a un client pel color de la seua pell o per les seues idees polítiques. Una discoteca (ho hem vist) no pot equiparar el dret d’admissió al racisme. Una xarxa social ha d’establir mecanismes interns de detecció de missatges d’odi, però caldrà una instància externa (pública), on poder recórrer també quasi automàticament en cas de cancel·lació d’un compte.
Algunes plataformes, sí, han creat comissions independents per analitzar el problema, però elaboraran criteris generals, no entraran a analitzar tuit per tuit. A més, es tracta de comitès els membres dels quals elegeix la pròpia plataforma. Cal una instància pública externa.
Donald Trump va convidar els seus partidaris a manifestar-se davant del Capitoli, no va incitar a assaltar-lo (una altra cosa és que tampoc ho haguera condemnat mentre s’estava produïnt). Uns milers d’extremistes de dreta (nazis entre ells: amb simbologia clara) varen cometre un delicte molt greu, però no Trump. Sobre els assaltants haurà de caure tot el pes de la llei. Hi hagué quatre morts: tot això no és l’àmbit de la llibertat d’expressió.
Trump difon mentides sobre els resultats electorals, però també hi ha gent que creu que la Terra és plana. Tampoc destaca per la seua simpatia, humilitat o intel·ligència, però la democràcia no és el concurs de Miss Món.
Importants cadenes de televisió varen tallar una intervenció de Trump la nit electoral perquè deia mentides (si cada polític que diu mentides…!!!) Si varen censurar una intervenció de l’home més poderós del món, què no faran amb mortals anònims i indefensos?
En temps de Richard Nixon les coses varen discórrer d’una manera molt diferent. Nixon mentia en dir que desconeixia el cas Watergate (una operació que implicava instàncies de l’Estat per a sabotejar massivament la campanya electoral del Partit Demòcrata per a les eleccions del 1972), però cap mitjà li va tallar la paraula. Els grans diaris (sobre tot el Washington Post, però també el New York Times) varen excel·lir investigant el cas i demostrant que el president no deia la veritat. Però en cap cas varen deixar de publicar la versió (falsa, hipòcrita, amenaçadora sovint, ridícula, superba…) de Richard Nixon, qui va haver de dimitir finalment el 9 d’agost del 1974.
Sovint ens alegrem que Twitter o Facebook tanquen comptes d’islamistes (sense un control judicial que confirme o no la decisió), perquè nosaltres no som islamistes. L’esquerra internacional celebra ara la censura a Trump (perquè nosaltres no som presidents dels EUA). Un dia ens tancaran els nostres comptes (o silenciaran un tuit pujadet de to polític) i no hi haurà ningú per a protestar.
Mai hauria cregut que escriuria una cosa favorable a Trump, però: Twitter, Facebook, Instagram… torneu a activar el compte d’aquest home!!!