Francesc Bayarri (bayarri.info)
He imaginat l’escena moltes vegades des que la vaig llegir fa 35 anys. És un moment carregat d’electricitat, emoció, sorpresa, amor… L’escena transcorre en la tòrrida Atenes de l’estiu del 1973. Després de cinc anys de presó, d’una condemna a mort (suspesa per la pressió internacional) i de tortures terribles, Alexandros Panagoulis ha estat indultat. La dictadura grega s’esfondra i el govern vol dissimular la seua criminalitat: fins i tot indultant l’home que ha intentat matar el dictador.
Panagoulis, familiarment conegut com Alekos, abandona la presó i s’instal·la a la casa familiar del barri de Glyfada. Allí arriben molts periodistes per fer-li entrevistes. També la més famosa reportera internacional del moment: Oriana Fallaci.
Ella no coneix Alekos de res. Ni tan sols ha vist una fotografia de l’home a qui ha d’entrevistar. En la traducció de Maria Sirera, Fallaci diu: «No tenia ni la més mínima idea de quin era el teu aspecte, mai no havia vist una fotografia teua. Tampoc no m’havia preguntat si eres jove o vell, guapo o lleig, alt o baix, ros o moreno». Quan la periodista entra a la casa de Glyfada, Alexandros diu: «T’esperava. Vine».
La seqüència continua, en paraules d’Oriana, així: «Em vas agafar de la mà, em vas allunyar de la gentada i em vas guiar al llarg del passadís fins a una cambra amb l’armari transformat en altar. Icones de Crist, de Verges, de sants, l’una sobre l’altra en una lluentor d’argent supersticiós i petites espelmes enceses, encensers, missals. En el racó oposat, un llit cobert de llibres en grec. Sobre els llibres, un gran ram de roses. El vas aferrar, content, i me’l vas oferir: “Per tu”».
Per a culminar l’escena, resulta que Panagoulis pot parlar en italià, encara que en aquella primera conversa prefereix una traducció. A la presó ha aprés italià ajudat únicament per un llibre de gramàtica. I per les novel·les i reportatges escrits per una tal… Oriana Fallaci.
A partir d’ací, es desencadena una gran tempesta. Un xoc de trens que viatgen a molta velocitat en sentit contrari per la mateixa via. De la col·lisió naixerà una història d’amor turbulenta. També una de les novel·les més intenses dels darrers cinquanta anys: Un home.
Poder llegir aquesta obra immensa finalment en la nostra llengua, en una excel·lent traducció de Maria Sirera, i editada per la Companyia Austrohongaresa de Vapors, és un veritable somni complit.
Alexandros Panagoulis havia intentat assassinar el dictador grec Georgios Papadopoulos el 1968. Va fallar i va ser capturat, torturat i condemnat a mort. Va eixir de la presó en 1973 i va morir en 1976, la vespra de complir una amenaça: fer públics uns documents comprometedors per a polítics grecs influents. Fallaci no va dubtar: la mort de Panagoulis era un assassinat instigat des del poder, ara en mans de suposats demòcrates.
D’acord amb la solapa del llibre de l’Austrohongaresa, Un home és la història d’Alexandros Panagoulis des de l’intent de tiranicidi fins a la seua mort. «També, un llibre sobre la soledat d’un home que combat contra els poderosos sense obeir un partit, una organització, una bandera, una consigna. Una obra sobre l’altíssim preu de la independència humana, i sobre les misèries del poder, sense importar el color de les banderes. Finalment, és la novel·la sobre una història d’amor turbulenta, estranya, dolorosa, desassossegant… i d’una bellesa excepcional».
Que una editorial tan insignificant com la nostra haja incorporat aquest títol al seu catàleg supera la categoria de miracle. Hi havia una sola probabilitat entre un milió. I la bola de la ruleta ha caigut just on havia de fer-ho. Brindarem.